En aquesta entrada vos parlaré d'un tema que m'apassiona, i on realment en sembla que es troba l'inici de la majoria de problemes d'un Centre Educatiu.
Un Centre Educatiu és una organització amb una responsabilitat que no pot posar-se en dubte. De fet, en sembla que cap persona ho posa en dubte. Doncs bé, de la mateixa forma, no ha d'haver debat respecte de l'existència d'uns documents de planificació que faciliten el funcionament de qualsevol Centre Educatiu. Un debat que pose en dubte la necessitat d'aquests documents de planificació, és una debat estèril i anacrònic,
Els documents de planificació d'un Centre Educatiu són:
- El Projecte Educatiu de Centre (PEC).
- El Projecte Curricular d'Etapa (PCE).
- La Programació Didàctica (PD).
- La Programació d'aula (PA)
Doncs bé, tots són documents rellevants per aconseguir un sistema educatiu coherent i eficient.
- Evitar la improvisació i la rutina.
- Unificar criteris a favor d'una major coherència funcional, procurant la confluència d'interessos diversos.
- Evitar temps i esforços estèrils.
- La participació i implicació de tots els membres de la comunitat escolar, especialment del professorat.
- Reduir la incertesa en el treball i les actuacions contradictòries.
- Racionalitzar el treball potenciant les capacitats de cadascun i afavorir el creixements personal i professional.
- Configurar a poc a poc una escola amb una personalitat pròpia.
Si un Centre Educatiu improvisa, no compta amb unificació de criteris, comença activitats i no les finalitza, no hi ha coordinació ni participació entre els membres de la comunitat escolar,...doncs cal revisar si aquests documents de planificació existeixen i estan actualitzats.
El contingut mínim del PEC i del PCE està regulat per la Conselleria d'Educació. Respecte de la seua elaboració existeixen diverses estratègies: mètode deductiu, mètode derivatiu, mètode avaluatiu, anàlisi de situacions concretes,..., ara bé, el més rellevant per poder aconseguir un PEC i un PCE pràctic i útil, és fer partícip a tot claustre en quant al seu disseny i elaboració. Per aconseguir açò, és necessari crear un ambient de treball positiu, el qual, segons Del Carmen y Zabala (1991:70) es caracteritza per:
- L'existència d'un ambient integrat en el centre, caracteritzat per una certa unitat de propòsits, una metes i una línia d'organització clara, i un sentit col·lectiu de responsabilitat.
- L'existència d'un ambient comunicatiu, en el qual el professorat dispose de múltiples ocasions, tant formals com a informals, per intercanviar informació, entre altres coses, sobre punts de vista i actuacions educatives.
- La presència d'una dinàmica tendent a afrontar els problemes, en lloc d'ocultar-los. Quan en els centres existeix una línia clara d'explicitar i afrontar els problemes de la pràctica educativa, els professors i professores es senten estimulats a comunicar les seves preocupacions i considerar-les com a qüestions col·lectives. Això afavoreix la millora del treball educatiu i el desenvolupament professional del professorat.
- La tendència, per part de l'equip directiu i els altres companys, a fomentar i estimular les iniciatives personals d'innovació. Quan això no és així, els professors acaben desmotivant-se pel que fa a la introducció de millores.
Bé, de moment ja hi ha prou per hui, però segurament aquest serà un assumpte que en donarà més d'una entrada de Blog, inclus diruçia que alguna cosa més.
Salutacions i molt bon dissabte a tothom. Jo ara vaig a fer-me una "cerveseta" amb la meua dona!!
